El caganer Art el pallasso, terrorífic assassí.

Art el pallasso és un personatge de ficció de la saga Terrifier, Va debutar a la pantalla en el curt The 9th Circle (2008) per després ser el protagonista de a seva pròpia saga de pel·lícules. 

Amb el seu sac ple d'armes, no te'l vulguis pas creuar en una nit de festa.

Robert Plant, caganer de la veu de Led Zeppelin.

 

Led Zeppelin fou un grup de rock dur considerat un dels més importants del gènere i un dels més coneguts i populars durant la dècada dels 70. Fou fundat l'any 1968 per Jimmy Page quan inclogué a la formació el vocalista Robert Plant, John Paul Jones com a baixista i teclista i John Bonham a la bateria. La formació es mantingué en actiu fins a l'any 1980, que es dissolgué per la mort accidental de John Bonham. Tot i considerar-se principalment com un grup de rock dur, gaudia d'una gran diversitat musical, tocant tota mena de gèneres com el blues, el rock & roll, el soul, la música celta, la música àrab, la música índia, el folk, el country i fins i tot, el reggae.

És una de les bandes de rock amb les vendes més elevades de la història. També és la segona formació amb més discos de diamant, només per darrera de The Beatles.

 L'àlbum Led Zeppelin IV, publicat el novembre del 1971, és el seu disc més venut, on hi destaca el seu èxit més gran: "Stairway to Heaven"

Robert Anthony Plant, nascut el 20 d'agost de 1948, va ser el vocalista de Led Zeppelin. Té una poderosa veu i ampli registre vocal, i és considerat un dels millors vocalistes de tota la història del rock. És el cantant que encapçala la llista "Els 100 millors vocalistes de metal de tots els temps". La seva manera de cantar ha influït a molts cantants de generacions posteriors..

 

Sting, el caganer que et vigila a cada passa que dones.

 

Gordon Matthew Thomas Sumner, conegut popularment com Sting, va ser el cantant, baixista, un dels fundadors i compositor del grup britànic de pop rock The Police entre 1977 i 1986, abans d'emprendre la seva carrera musical en solitari.

De petit ja va mostrar un talent per la música quan amb 8 anys es va fer amb la guitarra vella del seu oncle.

A la seva època d'institut, va tocar en un concert vestint els colors de l'equip de futbol amb el que jugava, el Newcastle. Per les ratlles grogues i negres de la seva indumentària, un company li va dir que semblava una abella i des d'aleshores va adoptar el nom artístic d'Sting, fibló en català.

Guanyador de diversos premis Grammy, amb The Police va enregistrar cinc àlbums: Outlandos d'Amour (1978); Reggatta de Blanc (1979), Zenyatta Mondatta (1980); Ghost in the Machine (1981) y Synchronicity (1983)); dins dels quals destaquem les cançons «Roxanne», «So Lonely», «Message in a Bottle»,  «Walking on the Moon», «De Doo Doo Doo De Da Da Da», «Don’t Stand so Close to Me» i «Every Breath You Take», la inquietant cançó on descriu la gelosía i l'obsessió d'un amor tòxic, i que va arribar al número 1 als Estats Units.

Clàudia Pina, la caganera de la talentosa crack blaugrana de l'equip femení.

Clàudia Pina, la crack de la davantera del Barça femení, és una jugadora amb un gran talent tècnic natural que de ben petita ja destacava com a golejadora.

Va començar jugant a futbol-sala a la seva localitat natal de Moncada i Reixac. Després d’un breu pas a les categories inferiors de l’Espanyol, amb dotze anys s’incorpora als equips formatius del Barça, on es va destapar marcant 100 gols en els 20 partits que va jugar la seva segona temporada al club. Amb aquesta excel·lència,  no va trigar massa en debutar amb el primer equip, essent la jugadora més jove en aconseguir-ho: 16 anys i cinc mesos, durant la lliga 2017/2018.

Hansi Flick, el caganer de l'entrenador que sap que s'ha de fer amb la pilota

Hans-Dieter Flick, entrenador alemany nascut a Heilderberg un 24 de febrer de 1965, va jugar a futbol en el Bayern de Munic i el Colònia a la primera divisió d'Alemanya. Com a entrenador, després de ser assistent a la selecció del seu país, va arribar a la Banqueta del Bayern de Munic on va conquerir el triplet (Copa, Lliga i Champions) ampliat al sextet la següent campanya (Mundial de Clubs, Supercopa d'Europa i Supercopa d'Alemaya). Va ser el segon en aconseguir-ho, després de Pep Guardiola amb el Barça. 

Des del 29 de maig de 2024 és el titular de la banqueta del Barça. Ha transformat l'estil de joc de l'equip, del tenir la pilota per marejar-ja i marejar-la com si no existís la porteria, pel vull la pilota per marcar gols, per anar de cara a barraca.

Els seus inicis són magnífics, i malgrat no haver-se pogut fer grans fitxatges, amb un grup de joves de la Masia i veterans que volia descartar el seu predecessor, està obtenint excel·lents resultats.

Seguint la tradició de Caganers de Caldes, s'afegeix a la llista de caganers Hansi Flick. Llista on hi figuren tots els entrenadors del primer equip de futbol masculí del Barça que han celebrat el Nadal com a titulars de la banqueta blaugrana des de l'any 2002 (Van Gaal, Rijkaard, Guardiola, Tito Vilanova, Tata Martino, Luís Enrique, Valverde, Koeman i Xavi).

Buddy Holly, el caganer d'un dels músics més influents a la història del rock

 Malgrat la seva curta trajectòria, aquest músic, cantant i compositor de mitjans dels anys 50 és considerat com la força creativa més influent del rock and roll primigènic. La seva innovació i excel·lent obra musical, fou inspiradora i infuència de moltes grans estrelles musicals posteriors com Paul McCarney, The Hollies, Bech Boys, Rolling Stones, Bob Dylan y Freddy Mercury.

Va morir amb només 22 anys en un accident aeri que va ser batejat com "el dia que la música va morir", ja que viatjava a la mateixa avioneta amb Ritchie Valens i The Big Bopper que van patir seu mateix fatal final. Don Mcleon va escriure, anys més tard (1971), la popular cançó "American Pie", on fa referència al dia de l'accident com "el dia que la música va morir" (The Day That Music Died)..

La seva imatge més icònica va unida a la seva guitarra Fender Stratocaster que va popularitzar.

Entre les seves caçons més populars sobresurten That'll the day, Oh boy, Rave on, Everyday i Peggy Sue.

Mace Windu, el gran mestre jedi caganer

Va ser un mestre jedi i membre  de l'Alt consell en els darrers anys de la República Galàctica. Inconfusible amb el seu sabre porpra, va ser un dels jedi més poderós a la seva època.

Jules Winnfield, el caganer de Pulp Fiction

 Samuel L. Jackson va interpretar el personatge de Jules Winnfield, un assassí a sou que treballava per a Marsellus Wallace al film de Quentin Tarantino, Pulp fiction. Jules, comparteix feines amb Vincent Vega (interpretat perJohn Travolta). És molt religiós i vol deixar la vida de criminal per iniciar-ne una d'errant.  

Girona, els caganers del líder.

Amb un futbol que enamora  i amb Michel, un entrenador que s'integra a la terra parlant català, el Girona s'alça a la posició més elevada de la lliga. 

Bill Haley caganer, el pare del rock and roll

 

Per a molts, ell va ser el primer en popularitzar aquest estil musical a principis de la dècada dels 50 amb el seu grup Bill Haley & His Comets (nom inspirat pel cometa Halley) i amb hits com “Rock Around the Clock", "See You Later Alligator" i "Shake Rattle and Roll". Van vendre milions de discs per tot el món.

Nascut a Michigan el juliol del 1925, amb quatre anys va perdre la visió de l'ull esquerre. La Gran depressió va portar-lo amb  la seva família fins a Pennsilvània quan tenia set anys. Criat en una família amb coneixements musicals, el pare tocava el banjo i la mare els teclats, un bon dia es va fer una guitarra de cartró per jugar i amb 13 anys ja va ser contractat per tocar en un esdeveniment local.

L'any 1953 va adaptar al rock and roll la cançó de Sunny Dae and His Nights "Rock Around the Clock". Quan la va enregistrar en disc, en un principi va passar sense gaire èxit, però quan aparegué en els títols d'inici de la pel·lícula “Blackboard Jungle” de Glenn Ford el 1955, es va enfilar fins el primer lloc de llista del Billboard durant 8 setmanes. Aquets fet va portar als mitjans de comunicació anomenar-lo "Father of Rock and Roll" convertint-se en un ídol dels adolescents.

Little Richard caganer, Whop bop b-luma b-lop bam bom!!!

 

Pianista, cantant i compositor nord-americà llegenda, un dels pioners i arquitecte del Rock and roll. S’autoanomenava "El Rei Predicador del rock & roll, rythm & blues i soul". Autor entre d’altres de Tutti Frutti i Long Tall Sally.

 

De menut va aprendre a tocar el piano amb les classes de la seva mare. Es va educar en la música gospel. Amb només 13 anys es va haver de guanyar la vida cantant al carrer i en bars, doncs el seu pare el va fer fora de casa per les seves tendències homosexuals. Va malviure d’aquesta manera fins que va ser acollit per una família que regentava un club musical on va poder desenvolupar les seves aptituds.

 A l’inici dels anys 50 va guanyar un concurs musical i RCA Rècords el va convidar a gravar diversos senzills que no van quallar en el públic. Després de tocar en alguns grups, formar-ne d’altres i gravar nous discs, veu com la seva carrera s’estanca fins que decideix enviar una maqueta a Specialty Records i es convocat a una sessió d’enregistrament. És en una pausa quan de manera improvisada va començar a cantar Tutti Frutti, una cançó obscena que havia cantat a les seves primeres actuacions. Amb un ritme frenètic va deixar bocabadat a tothom i, després de modificar la malsonant lletra, va ser enregistrada convertint-se en el seu gran èxit i model per a noves cançons. 

Va ser plagiat amb èxit a les emissores “per a blancs”, fet que va escampar encara més la seva fama. Ja en 1956 es compra una mansió a Los Angeles, però l’any següent decideix canviar de mode vida quan es va incendiar un motor de l’avió amb el que viatjava en la gira australiana. Es va desfer d’alguns luxes, va estudiar teologia, es va fer ministre pentecostal i va quasi abandonar el món de la música. Però en 1962, amb el recolzament de dos admiradors seus, els Rolling’s Stones i els Beatles, va tornar en una gira pel Regne Unit. Com va dir Paul McCartney: és un dels reis del rock and roll i a més a més és un gran tipus.

 Whop bop b-luma b-lop bam bom!!!